No m'arrepenteixo de les coses
que hem fet, saps?
Estar tirats tota l'estona amb l'ànima pels núvols
Com li expliques això a algú?
No sé.
No et conec
És el pas del temps qui em diu com estimar-te
No et conec però
Com inventar-se
Si no és per estimar-te i donar-me la mà
De totes maneres ens trobarem
Ens prendrem el temps per creure-ho
I sense tenir cap dolor
Ho hem tingut mil vegades
Un desastre sense nom la cara i la creu i,
ansiosos de temps.
Un desastre sense nom de sombra i llum,
afamats d'intents i tu i tu i sempre tu.
Això no és difícil, però estabes tu,
tot era més fàcil si estàvem els dos.
Ens emborratxavem els dos amb la mirada,
però després la cagàvem sense donar explicacions.
No et conec
És el pas del temps qui em diu com estimar-te
No et conec però
Com inventar-se
Si no és per estimar-te i donar-me la mà
De totes maneres ens trobarem
Ens prendrem el temps per creure-ho
I sense tenir cap dolor
Ho hem tingut mil vegades
Un desastre sense nom la cara i la creu i,
ansiosos de temps.
Un desastre sense nom de sombra i llum,
afamats d'intents i tu i tu i sempre tu.
Tot el mon sap el que te,
tot el mon sap el que perd.
Ens mirem a la cara, ja ningú diu res
i suposo és el que toca i el que ve,
és el que ve.