Oh, meu dolç patiment!
Perquè resistir si tu comences de nou.
Jo sóc només un ésser sense importància.
Sense ell jo sóc una mica perduda
i giro sola pel metro.
L’últim ball
per oblidar el meu immens dolor.
Vull fugir, que tot comenci de nou,
Oh, meu dolç patiment!
Remeno el cel, el dia, la nit.
Ballo amb el vent, amb la pluja.
Una mica d’amor, un bri de mel
i ballo, ballo, ballo, ballo, ballo, ballo.
I enmig del soroll corro i tinc por.
Ara toca a mi?
Em ve el dolor...
En tot París m’abandono
i volo lluny, volo, volo, volo, volo.
Quina esperança hi ha
en aquest camí quan tu no hi ets?
Per molt que intento, la meva vida sense tu
no és res més qu’un decor lluent, privat de sentit.
Remeno el cel, el dia, la nit.
Ballo amb el vent, amb la pluja.
Una mica d’amor, un bri de mel
i ballo, ballo, ballo, ballo, ballo, ballo.
I enmig del soroll corro i tinc por.
Ara toca a mi?
Em ve el dolor...
En tot París m’abandono
i volo lluny, volo, volo, volo, volo.
En aquest dolç patiment,
del qual vaig pagar totes les ofenses,
escolta quant d’immens és el meu cor.
Sóc una nena del món.
Remeno el cel, el dia, la nit.
Ballo amb el vent, amb la pluja.
Una mica d’amor, un bri de mel
i ballo, ballo, ballo, ballo, ballo, ballo.
I enmig del soroll corro i tinc por.
Ara toca a mi?
Em ve el dolor...
En tot París m’abandono
i volo lluny, volo, volo, volo, volo.