Malalties de l'ànima no maten;
n'agonitza hom llarg temps, mes, ai, no en mor...
Per dolor, les parets del cor no esclaten:
sols els ulls són qui esclaten amb greu plor!
Mes les llàgrimes cruels, que els ulls enceten,
del cor no en treuen la infernal cremor;
mullen les fibres, que eixamplant-se, baten
i així hi cap més dolor dins nostre cor.
Ai, del mesquí que en hora maleïda
per ésser, neix d'alts sentiments traït:
la mort mateixa en fuig, i en fuig la vida!
Viu per provar, amb desficiós neguit,
que si els desigs de l'home són sens mida,
també el cor pel dolor n'és, d'infinit!