Vaig pintar el meu visió en vermell de nou.
Algú vingué per nosaltres,
el món esdevingué mal.
Caminavem totes les nits.
A través de panorames estrellates,
en abrics de seda.
Les fades ens duien
cap a un altre costat,
on plens de foscor
entrem en els dies brillants.
Tenim el sòl cremat.
Tenim la llei per callar.
Tenim solament un verí
i no fons.
La sang va cremar tot,
desmaiàrem-nos
i tres filles més negres de nit
ens duen a través de carrers cremats.
I de nou respirem,
i entrem.
Els fills de foscor entren en els dies brillants.