Tinc cos al cor.
No em surt la veu.
Tinc set al plor,
les llàgrimes van cares.
Saber d’algú,
com saps de mi?
Saber-te a tu
amb l’ànima germana.
(Tinc cos al cor, no em surt la veu)
Tinc set al plor, les llàgrimes van cares.
(Tinc cos al cor, no em surt la veu)
Saber-te a tu amb l’ànima germana.
Quan ens mirem amb pressa
ens perdem la meravella de l’espai i el temps.
És estètic simplement reduir-ho tot al res.
A cada mà un fusell i hem disparat al cel.
M’assec a les butaques del teu subconscient.
A cada mà un fusell i hem disparat al ceeeEEEÊeel.
Tu, que havies cregut en tota aquella parafernàlia, que ara et consumeix i t’entristeix.
Tu, per molt que insistissis que t'hi allunyaries, murs de palla seca al teu voltant.
I si no fos per aquell anhel
de brisa obscura i crits a les teulades.
Reviure allò se’t queda a dins,
saber-te a tu les llàgrimes van cares.
Quan ens mirem amb pressa
ens perdem la meravella de l’espai i el temps.
És estètic simplement reduir-ho tot al res.
A cada mà un fusell i hem disparat al cel.
M’assec a les butaques del teu subconscient.
A cada mà un fusell i hem disparat al ceeeEEEÊeel.
Tinc cos al cor, no penso amb paraules.
No em surt la veu, et parlo amb la cara.
La meva pell recorda el teu tacte,
és de vellut i amb cura, m’abraça.
(- Tinc cos al co-o-o-o-o-o-r -
- No em surt la ve-e-e-e-e-u) x2 -
Brillen els ulls vessant de mar.
Et creixen flors a les pestanyes.
El nostre aquí ja no és desert,
el meu present ja no és de marbre.
La bala ha travessat el sostre i ara hi entra llum.
Ets un regal etern, ets un regal viscut.
A cada mà un fusell i hem disparat al cel.
M’assec a les butaques del teu subconscient.
A cada mà un fusell i hem disparat al ceeeEEEÊeel.