De què parles, havanera,
petita caixa de l’enyorança,
cançó de seda.
Els que un dia et van cantar,
els que se’n van anar i van tornar,
que van dur aquí
i van portar allà.
Tornada
A on està el color,
la calor, l’olor, el xarol,
el vaivé de L’Havana?
Havanera, la cançó senzilla és bona
per això que diu i això que amaga.
Però què amaga l’havanera:
històries negres d'entreguerres.
Va néixer la cançó de seda
d'històries tristes amarrades a la seva vora.
I un far que a l’alta mar
il·luminava la pena,
es creuava amb els vaixells
que bressolaven la pobresa.
Havanera, ¿per què no contes?
que vas néixer en temps de guerra?
Havanera, ¿de què no parles,
de què no parles?
¿Com vas oblidar-te d’això?