Avui, després de mil voltes ja he arirbat a la conclusió:
el meu primer amor vaig ser jo.
El primer en tocar-me i picar-me l'ullet al mirall,
el primer en identificar tots els meus complexes.
El primer que digé "mira Ramón,
crec que t'estàs passant de cabró"
perquè jo sóc el meu primer amor i el meu pitjor enemic,
que m'estimo a la vegada que em faig els esperons de Crist.
Pot ser que de tant estimar-me olvidé que soc el meu enemic,
pot ser que porti anys aprofitant-me de mi mateix.
Em conec tant bé que aprofito les meves debilitats
i sé quan estic predisposat per fer maldats.
Sóc un nen trapella que en un cos d'home s'amaga.
De petit fou el coco i ara és la seva dona qui fot.
Avui, després de mil voltes al final he entés
que en realitat sóc així,
que no val la pena lluitar per canviar certes coses;
que no totes les orugues es poden convertir en papallones.
Em vaig dir "Ramón, t'has d'acceptar",
serà l'única manera d'avançar
perquè així sóc el meu primer amor i el meu pitjor enemic,
que m'estimo a la vegada que em faig els esperons de Crist.
Pot ser que de tant estimar-me olvidé que soc el meu enemic,
pot ser que porti anys aprofitant-me de mi mateix.
Em conec tant bé que aprofito les meves debilitats
i sé quan estic predisposat per fer maldats.
Sóc un nen trapella que en un cos d'home s'amaga.
De petit fou el coco i ara és la seva dona qui fot.
"Tu mateix amb el teu organimes",
em dic, "tu sabràs el que fas"
a la vegada que contesto
"Va tio, no em ratllis"
"Tu sabràs, el cementiri està plenet de valents"
em dic entre dents mentre contesto amb gest d'enuig.
Pot ser que de tant estimar-me olvidé que soc el meu enemic,
pot ser que porti anys aprofitant-me de mi mateix.
Em conec tant bé que aprofito les meves debilitats
i sé quan estic predisposat per fer maldats.
Sóc un nen trapella que en un cos d'home s'amaga.
De petit fou el coco i ara és la seva dona qui fot.