Mirant de veure el temps,
les pomes verdes i aquest cel desert.
La ciutat dels errors
avui és com un bosc tot ple de menta.
Només veig un fanal,
i tres ocells a la branca d’un bar.
Simplement no és dilluns,
i el teu desembre no es refreda mai.
De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser,
les nostres siluetes també, no ho sé…,
vestides amb paraules i un barret.
Els cotxes ambulants,
tu condueixes frases sense mans,
i el solet als botons
del teu abric mirant per la finestra.
I la llum als racons
de tots els pensaments, però…
De moment, de moment,
seurem aquí, veurem passar la gent, i, potser,
les nostres siluetes també, no ho sé…,
vestides amb paraules i un barret.
Caminant, caminant,
faran coses curioses d’un passat tronat,
i pujaran a un taxi mig aparcat
cap a una terrasseta on veure el mar.