Aquí fa mal temps i el Danubi està sec. Per què em vau prometre... Per què no veniu a l’estiu?
Si la meva vida fos una cançó,
Alegra, trista, la cantaria igual.
No fallaria ni una nota.
Si hi hagués un riu, jo el nedaria,
seguiria fins al mar,
sense parar un moment.
Saps que
la vida no té el botó de rebobinatge
per fer tornar el que s’havia perdut;
no es pot tampoc posar una pausa
quan no se sap què fer.
(Tornada:)
Si demà la nit ja no tingués cap estrella,
si el vent bufés sempre en contra a mi,
tu series el motiu, tu series el motiu per poder...
per poder començar des del principi.
Si demà el cel fos massa ple de núvols,
si cap raig de sol no em toqués a l’alba,
tu series el motiu, tu series el motiu per poder...
per poder començar des del principi.
Tinc tantes coses per dir-vos.
El cor és com una grua:
se’n va volant cap als països calents
quan a l’ànim hi ha l’hivern.
Pot ser no hi arribi,
pot ser que es desplomi,
però no renunciarà mai –
que ho sàpigues.
Volaria fins i tot la nit sencera,
cap a l’alba on ets tu.
Les pluges no podrien entendre
perquè no caic si estic tot mullat.
(Tornada)
Per poder començar des del principi.
Oh, oh, oh, oh,
Per poder començar des del principi...