Darrera les muntanyes
Amb la tristesa que em llaura els camps,
Faig cançons d'enyorança
Per no oblidar-me'n, del vostre cant.
Qui m'ha fet tan llunyana
Si puc sentir-vos tant a prop?
Ai, de tu! La més malaurada... Ai, de tu!
Darrera les muntanyes
Encara hi canta el rossinyol.
Veu que els fills van a França
I, així, el seu arbre es desfulla en plor.
Si m'han fet pobre els lladres,
També sóc pobre del vostre amor.
Ai, de tu! La més malaurada... Ai, de tu!
Darrera les muntanyes
Visc la incertesa del meu destí,
Però el camí que jo faci
Dellà dels vespres, us trobarà.
Adéu terres germanes:
Canteu ben fort, que us vull sentir!
Ai, de tu! La més malaurada... Ai, de tu!
Venim del Nord... Venim del Nord...