Febrer m'ha dut la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, al cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que vé la Primavera!
Què exigent que vé la Primavera,
i el meu cor tan malaltís...
Tinc por que es cremi dins de la foguera;
No puc desfer-me del seu encís!
No puc desfer-me del seu encís;
obrir les branques i ballar amb ella,
pentinar-me al seu vent la cabellera,
cantar les llunes de les seves nits.
Cantar les llunes de les seves nits;
cantar vermells de la Tardor,
cantar el silenci de la nova neu...
Cantar, si torna, el dolorós amor.
Cantar, si torna, el dolorós amor
i créixer un xic més amb cada intent;
i créixer un xic més cada entretemps...
Volar amb el vent i les noves llavors.
Volar amb el vent i les noves llavors;
qui sap on el vent ens portarà?
A dins el cor d'una terra antiga,
o a créixer dins el fons de la mar?
Febrer m'ha dut la carta tan precisa:
vol que els lilàs s'obrin pels dits
i, al cor, m'hi creixi una palmera.
Què exigent que vé la Primavera!
Què exigent que vé la Primavera,
i el meu cor tan malaltís...
Tinc por que es cremi dins de la foguera...
No puc desfer-me del seu encís!