Encara podem parlar de pacte? Tan sols ens hem utilitzat
I el dolor que s'imposa de fons no és allò que ens donàrem
Les llums dels nostres llocs, eixos que fingeixen brillar
Em sumergisc i m'adormisc per a no tornar a despertar-me
La gent gira al meu voltant, no m'han vist quedar-me adormida
Al so dels baixos que resonen per tot el meu ésser, la meua ànima tentineja
Els amors es retroben al fi encara que se'm veja sofrir
Somnie, tire a volar
De nit, puc vivir l'avorriment
Que la raó emprisona
Tot de mi resideix en eixes vegades
Que per esperança, torne a ma casa
I de nit, ens avorrim...
Vam passar la nit sota tensió
Tu temptares la sort, ells tocaren ta cançó
Et vaig parlar tota la nit, no vaig dir dir gran cosa
Sé que penses que hi pense, però penses massa
OK, he agafat la trucada, i després què?
Creu-me, sóc difícil de seguir, sóc fàcil de perdre
L'avorriment dels jóvens adults, passar la nit sols els dos
Desaparéixer sense deixar petjada, no sé dir adéu
No estic mai del tot lluny, no estic mai del tot ací
Brussel·les, París, Berlí, Ciao Bella
Atravessar el món per tractar de reemplaçar un món
Per un altre que a penes arribe a situar
Dic, "Dos gots plens de moonshine"
Ulleres de sol per la brillantor de la lluna
Els grans clàssics, caure als seus encants
I nena, això és tot allò que necessite
De nit, puc vivir l'avorriment
Que la raó emprisona
Tot de mi resideix en eixes vegades
Que per esperança, torne a ma casa
I de nit, ens avorrim...
La meua ànima tentineja