Damunt de tu, només les flors
eren com una ofrena blanca
de la llum qui daven al teu cos;
mai més serien de la branca...
Tota una vida de perfum,
amb el seu bes, t'era donada.
Tu resplendies de la llum
per l'esguard clos atresorada!
Si hagués pogut ésser sospir
de flor.. Donar-me com un llir
a tu, perquè la meva vida
s'anés marcint;
s'anés marcint sobre el teu pit!
I no saber mai més la nit
que al teu costat fóra esvaïda...