Jo sóc un marrec de la mar
ma mare és la Dalmàcia
tinc la barca i la guitarra
un cor que sap estimar
No hi ha res com el meu sud
ni com els meus pins
tot l'or d'aquest món
donaria per la meva pedra blanca.
Ref.
Sóc dàlmata, sóc nascut aquí
el mar blau sap que jo me l'estimo
la fada de l'Adriàtic.
Sóc dàlmata, aquesta és casa meva
aquí els meus avis, molt de temps en fa amollaren l'àncora
lligant-m'hi
Jo sóc un marrec de les blanques platges
on hi ha la cançó de la gavina
on la terra té set d'aigua
on hi ha oliveres
on hi ha la gent de la mateixa nissaga
on hi ha el sant diumenge
tot l'or d'aquest món
donaria per la meva pedra blanca.
Ref.