Diuen que sóc incapaç
d'ésser una adulta raonable.
Que jugo, ho toco tot
i la música, la respiro.
Sense mai amoinar-m'hi pas, del pitjor
i que me'n fumo de tot;
jo, quan no somnio pas...
Em trobo com presonera,
perduda dins d'aquest univers
una mica massa gran per mi.
No en tinc més, de referències;
em sento sola a la terra...
No m'eixoriviu pas.
Diuen que mon art és el vent,
que obro com una mainada,
que hi fujo, de la vida real.
Diuen que ma passió m'encega
i que un bon jorn, acabaré tota sola
amb els meus records
jo, quan no somnio pas...
Em trobo com presonera,
perduda dins d'aquest univers
una mica massa gran per mi.
No en tinc més, de referències;
em sento sola a la terra...
No m'eixoriviu pas.
Si somniar és un delicte
arresteu-me directament,
car jo recomençaré
i recomençaré,
i recomençaré...
Em trobo com presonera,
perduda dins d'aquest univers
una mica massa gran per mi.
No en tinc més, de referències;
em sento sola a la terra...
No m'eixoriviu pas.
Diuen que ma passió m'encega
i que un bon jorn, acabaré tota sola
amb vos...