Quatre ciris encesos
Vigilen un taüt
I, dins ell, s'hi troba estès
El cadàver del meu amor.
Ai, quina vetlla més freda!
Quanta solitud i quant de dolor!
Només hi són els quatre ciris
També vestits de dol
Tal com el meu cor.
Com una ombra rodaràs
I serà la teva maledicció
Que ningú no pugui estimar-te pas
Tal com jo et vaig estimar.
I caldrà que responguis
Davant el tribunal de Déu:
Hom no mata pas impunement
I tu vas matar mon amor!
A través de la muntanya
Vaig carregant el meu taüt,
I arrosaré amb mon plor
Una tomba i una creu.
Ai, quin seguici més fred!
Quanta solitud i quant de dolor!
Només hi són els quatre ciris
També vestits de dol
Tot plorant dins mon cor.
Com una ombra rodaràs
I serà la teva maledicció
Que ningú no pugui estimar-te pas
Tal com jo et vaig estimar.
I caldrà que responguis
Davant el tribunal de Déu:
Hom no mata pas impunement
I tu vas matar mon amor!
Hom no mata pas impunement
I tu vas matar mon amor!