Quan un amic se’n va,
queda un espai buit,
que no pot omplir
l’arribada d’un altre amic.
Quan un amic se’n va,
queda una brasa encesa,
que no es pot apagar
ni amb les aigües d’un riu.
Quan un amic se’n va,
es perd una estrella
que il•lumina el lloc
on hi ha un nen adormit.
Quan un amic se’n va,
s’aturen els camins
i comença a rebel•lar-se
el donyet mans del vi.
Quan un amic se’n va
per seguir el seu destí,
l’ànima comença a vibrar,
perquè s’omple de fred.
Quan un amic se’n va,
queda un terreny buit
que el temps vol omplir
amb les pedres de fàstic.
Quan un amic se’n va,
queda un arbre caigut,
que ja no torna a florir,
perquè el vent l’ha vençut.
Quan un amic se’n va,
queda un espai buit,
que no pot omplir
l’arribada d’un altre amic.