T’agradaria veure’m,
oblidar-me,
apropar-me, creure’m,
invitar-me
o no saber
quan vindrà la fi?
Ets tu que elegeixes
de quedar,
deixar-me aquí,
dubtar-ne.
Ets tu també
que ho sap i això està bé.
Què vols
que jo faci?
Esborrar-me
o moure’m
per seguir els teus rastres?
Dir-t’ho tot
o millor callar-me?
Què vols que jo faci?
Escriu la història,
tot el que voldràs entre
les meves línies:
el teu territori
estès tan lluny sobre el meu.
Escriu la història
dins de la meva memòria,
però no escriguis mai la fi.
(Però no escriguis mai la fi.)
Digues-me: em prefereixes
als genolls,
allunyat o a terra
als teus peus,
perquè sembli
com si jo no fos cap cosa?
Dec parar-me?
Una sola paraula i
faré el que et vingui al cap.
Desapareixo,
canvio de planeta
tret que tu m’aturis.
Què vols de mi?
Esperaré
que m’ho diguis.
Un amor o no?
Algú que et pregunti:
em voldries?
Escriu la història,
tot el que voldràs entre
les meves línies:
el teu territori
estès tan lluny sobre el meu.
Escriu la història
dins de la meva memòria,
però no escriguis mai la fi.
(Però no escriguis mai la fi.)