Cridem, cridem, cridem amb gallardia.
La Terra envairem un dia.
Cridarem plegats, si un migdia
surts amb paraigua i no plou, però surt el sol.
—Atents! Au, tothom a menjar!
—Ai, senyor! No he cuit l'arròs: quin error més gros!
I m'enganxo els dits amb la porta tot sovint.
Agafo el tren, i va cap a l'altra banda, és clar.
L'empresa ens paga un sopar a tots,
molt car! On va a parar? Surt més barat quan l'hem comprat.
Cridem, cridem, cridem, cridem amb força;
cridem, que la victòria és nostra.
Cridarem ben fort quan, de sobte,
sona el telèfon i és un fax. Au, ves per on!
—S'ha acabat l'era Heisei! L'era Keroro entra en acció!
—Escombreu l'habitació quadrada en rodó.
Te, galetes, i tot són flors, suors, neguits.
La pasta de les dents, de maduixa, això sí!
Keron és el millor de l'univers:
et diuen que ets a cinc minuts d'un lloc i en són més de vint.
Ara sí, que hem acabat: soldats, a descansar!