Criatura dolcíssima lyrics

Criatura dolcíssima, qui fóres

La sola riba forta, un deix d'idea;

La mà que entre les meues perdurava!

No sé si m'estimaves: t'estimava

I això era tot, i això era prou...

I els nostres cossos obraven en llur glòria

Criatura dolcíssima, qui fóres...

Érem hostes del bes i la insistència,

I et sabia ma carn, meravellada;

I argument negador de la nostàlgia!

I argument negador de la nostàlgia...

Tenies dinou anys i, a punt la joia,

I esperança de mi en les teues galtes.

Jo t'intentava noms i altres carícies...

Jo t'intentava noms i altres carícies!

Vindrà l'hora de veure dins els versos

I algú dirà de mi: heus ací un home

Qui moria allarat a clars abismes...

Qui moria allarat a clars abismes...

Però, no hi trobaran ta pau, tons muscles,

La teua olor complerta penetrant-me!

No hi llegiran ton nom amb un bell pànic,

Criatura dolcíssima, qui fóres

Un deix d'idea...

La mà que entre les meues perdurava...