Crida'm ara
que la teva pell no em consola,
ni la teva pell
ni el teu visatge albiro
i una ombra fosca s'ha abatut
llarga damunt nosaltres.
Un tren ha passat,
un tren negre i ple,
corre el soldat,
corre el carrer
damunt la terra abrusada
corre la nit i diu que
no tornerà per mi.
Tempteja l'esposa,
tempteja el seu tel de rosa,
s'estripa a trossos,
dorm i no reposa
i un tren encara
no la porta més per mi.
Casa sobre casa
on és la casa ara que el cel ha caigut
i cau a trossos de damunt del cel perdut?
i l'alba encara
no retorna tampoc per mi.
Somia amb mi aquí com era
somnia amb mi com eres tu,
no retorna el temps per nosaltres,
ara saps com n'era de ver,
ara saps com eres tu.
Somia amb mi aquí com era
somnia amb mi com eres tu,
no retorna el temps per nosaltres,
ara saps com n'era de ver,
ara saps com eres tu.