Sobre la pell t’hi tinc tatuada
com a un cròtal per fer-me recordar
l’àspid dins el cor
que em xucla xucla la teva crueltat
ara no sento més el dolor
no n’hi ha res res més n’hi ha a xuclar
Els anys bons que t’hi he donat
ara ja per res me’ls puc fer tornar
ultra els ulls t’he deixat
una casa de tres pisos i el meu divan
però no m’importa allò que he perdut
ara hi vaig més lleuger i sense ajut.
Des de Salònica a Kalamata
des de deu dies em devora la via fèrria
a la rompuda del vespre
des del Bòsfor d’argent fins a Izmirn
bec rakja rakja vine
a consolar-me de la pena i del dolor
Prendré aquesta davallada
sense més aturar-me encara al darrer teu
Si em consumia com a cera
ara és la brasa que es consum també per mi
tinc un contracte per Karelias
fuma fuma la il·lusió i fumo també jo
Cala la lluna i jo no espero
la il·lusió és luxe de la juventut
Cala la lluna i jo no espero
la il·lusió és luxe de la juventut.