Pel jardí de la dama de cors
fa temps plou sense parar
azutzenes i babols
amb escafandres van.
El planell com un mirall
reflectix els núvols grans
el tapís tan florit
s’ha tornat la mar blava.
I diu la que diu que en no parar
caldrà fer portar
el castell sobre una roca,
on no arriben aigües ni mans.