Recordo que en arribar ni em vas mirar,
vaig ser només una més de cents
malgrat tot, van ser teus
els primers apropaments.
Com no vaig adonar-me'n
que hi ha ascensors prohibits,
que hi ha pecats compartits,
que tu eres tan a prop.
Em disfresso de tu.
Et disfresses de mi.
Juguem a ser humans
en aquesta habitació gris.
Mossego l'aigua per tu.
Llisques per mi.
Juguem a ser dos gats
que no es volen dormir.
Els meus ancoratges no van aturar els teus instints,
ni els teus, els meus gemecs.
Deixo córrer els meus cargols
i que formigues em retorcin.
Vull que no deixis d'estrenyer-me
sense que jo et digui res.
I que les teves puntes dels dits siguin lleganyes
enganxades als meus vèrtexs.
Em disfresso de tu.
Et disfresses de mi.
Juguem a ser humans
en aquesta habitació gris.
Mossego l'aigua per tu.
Llisques per mi.
Juguem a ser dos gats
que no es volen dormir.
No sé què va acabar succeint,
només vaig sentir dards a dins.
La nostra incòmoda postura
es va dilatar a l'espai.
Se m'enfonsa el dolor al costat,
s'ennuvolen els racons,
tinc set i estic empassant,
no vull no estar al teu costat.
Em disfresso de tu.
Et disfresses de mi.
Juguem a ser humans
en aquesta habitació gris.
Mossego l'aigua per tu.
Llisques per mi.
Juguem a ser dos gats
que no es volen dormir.
Em moriré de ganes de dir-te
que et trobaré a faltar...
I les paralules se m'aparten,
se'm buiden les entranyes
Fingeixo que no sé, i que no he sabut,
Fingeixo que no m'agrada estar amb tu...
I en predre'm entre els meus dits
et recordo sense esforç
Em moriré de ganes de dir-te
que et trobaré a faltar.