Sols et plaïa fer l'amor
allà a la pineda;
allà no t'hi avorries mai.
Sentia el foc dins tes venes
quan jo t'estimava,
quan t'abraçava ben fort.
Sols et plaïa fer l'amor,
estava enamorat
i no me n'adonava mai
que, amb els ulls tancats,
amb el foc ben endins
i els punys estrets
no veies pas mai,
mai,
mai, mai, mai
el meu amor
el meu amor
el meu amor,
mon pobre amor...
Amb les teves mans
tu l'ofegaves
amb les mans,
les teves mans.
Un jorn ha estat prou
per poder trobar-ne un altre
amb les teves badomies.
Torna a tancar els ulls
amb el foc ben endins,
torna a estrènyer els punys;
ara és el seu torn.
Sols volies fer l'amor,
estava enamorat
i no me n'adonava mai
que, amb els ulls tancats,
amb el foc ben endins
i els punys estrets
no veies pas mai,
mai,
mai, mai, mai
el meu amor
el meu amor
el meu amor,
mon pobre amor...
Amb les teves mans
tu l'ofegaves
amb les mans,
les teves mans.
He tornat a la pineda,
i he demanat perdó...
Sí, ho he fet per tu,
pels ultratges comesos contra l'herba verda,
el vent i les ombres
i tots els arbres que coneixes.
El meu amor,
el meu amor,
el meu amor,
mon pobre amor,
el meu amor,
mon pobre amor...