Vaig gravar-hi el teu nom, a ma barca;
Per tu, vaig fer-me mariner
Per creuar els mars
Solcant els delers.
Hi vaig ésser tant feliç, als teus braços...
Hi vaig ésser tant feliç, al teu port
Que mon cor va quedar captivat
Pel teu cos i la teva pell.
Com una onada el teu amor va arribar a ma vida,
Com una onada de foc i d'afalacs
D'escuma blanca i remor de cargols de mar
Com una onada.
I vaig restar corpresa a ta tempesta,
Vaig perdre el timó, adonant-me'n amb prou feines...
Com una onada,
El teu amor va créixer com una onada.
Vaig baixar un estel del cel
Dins la cavitat de les meves mans
I el vaig penjar al teu coll,
Mentre et deia «t'estimo».
Mes, quan vaig mirar-te als ulls,
Vaig veure-hi un llambreig de desencant;
Em vaig avergonyir del meu estel
I, tot plorant, em vaig adormir...
Com una onada el teu amor va arribar a ma vida,
Com una onada de força desmesurada!
Vaig sentir-hi, als llavis, els teus llavis de rosella...
Com una onada!
I vaig fugir, amb tu, mar endins
Sense escoltar les veus al vent...
Com una onada,
El teu amor va marxar com una onada!