Sembla que
la por ha conquerit
els teus ulls foscos,
pregons i temperats
Què se'n farà, de tu? Què se'n farà, de tu?
Panteres són,
vigilen mon bandiment;
m'he condemnat
i em tanco dis d'ells...
Què se'n farà, de tu? Què se'n farà, de tu?
Menteix-me i digues
que no en sóc pas, de boig.
Meiteix-me i digues
que sols en hi sóc una mica...
Qui en té, de por? Qui en té? Digues,
si jo em perdés,
qui en té, de por? Qui en té? Digues,
El meu cor
selvatge i estepari,
va llepar els poemes caiguts de tons llavis
Què se'n farà, de tu? Què se'n farà, de tu?
El teu pit és
tan cruel com beneït;
ton cos, a la fi,
Babel i laberint
Què se'n farà, de tu? Què se'n farà, de tu?
Menteix-me i digues
que no en sóc pas, de boig.
Meiteix-me i digues
que sols en hi sóc una mica...
Qui en té, de por? Qui en té? Digues,
si jo em perdés,
qui en té, de por? Qui en té? Digues,
Mil anys passaran
i l'encís del teu nom
de lluna en lluna anirà,
udolant ben fort, ooh, ooh, oh, oh...
Menteix-me i digues
que no en sóc pas, de boig.
Meiteix-me i digues
que sols en hi sóc una mica...
I com un llop, et vaig enrere
pas per pas, les teves petjades he de seguir
I com un llop, et vaig enrere
pas per pas, les teves petjades he de seguir
I com un llop, et vaig enrere
pas a pas, les teves petjades he de seguir
I com un llop, et vaig enrere
pas per pas, pas per pas...
Pas per pas, pas per pas...
Pas per pas, pas per pas...
Pas per pas, pas per pas...
Pas per pas, pas per pas...
Pas per pas, pas per pas...