No sé si pens en tu
O si em mullen les ones d'un mar trist;
Car ja no conec el teu silenci
Ni tinc els ulls d'infant per mirar
Les petites estrelles...
Les petites estrelles...
Em fa pena pensar que no era un joc
El que poguéssim estimar-nos
I, que el que ara jo escric,
Poden llegir-ho uns ulls
Travessats de tenebres
Dellà del teu plor i del meu plor!
No sé si ens han vençut,
O si l'estel és nostre
I, el combat per un amor, futur...
I els plecs d'aquest silenci, una bandera.
Ara cerc paraules d'amor i comiat,
I tothom pot saber-les:
Però serà un secret i de matí,
Per tornar a estimar-nos
Si se m'esqueixa, de la vida, un cant...
Un cant...
Un cant...