Com que voz... [Catalan translation]

Amb quina veu ploraré ma trista sort,

Qui sota una passió tant dura m'ha sepultat?

Que no sigui pus gran el dol que m'ha deixat

El temps, de mon decebut amor.

Però plorar no n'és pas, d'admès, en aquest estat

Pel qual sospirar no serveix de res.

Vull viure trist, doncs ha canviat

En tristesa l'alegria de l'avior.

És així que passo la vida malcontent,

Amb el so, dins d'aquesta presó, del grilló dur

Que fereix el peu que la pateix i sent.

De tant de mal, la causa n'és amor pur:

Degut a qui de mi en resta ausent,

I per qui arrisco la vida i els seus bens.