Em creus ignorant i salvatge
I has vist milers de llocs, doncs
Potser, tinguis raó...
Però no em puc avenir
Si la salvatge habita en mi
Com pot haver-hi tant que tu no saps?
Tu no saps...
Et creus amb dret sobre allà on arribes
La terra és un lloc mort per posseïr
Però sé que cada roca i criatura
Tenen vida, tenen ànima i un nom
Tu creus que les persones són persones
Si miren i pensen tal com tu
Si d'un estrany segueixes les petjades
Veuràs coses que no havíes mai sabut
Has sentit com a la lluna
Li udolava un llop?
T'has preguntat pel somriure d'un linx?
Has cantat mai amb la veu de les muntanyes?
Has pintat mai amb tots els colors del vent?
Has pintat mai amb tots els colors del vent?
Correm enmig dels pins que al bosc s'amaguen
Tastem les dolces fruites que trobem
Gaudeix de la riquesa que t'envolta
I per un cop, oblida el seu valor
La gran tempesta és la meva germana
Les llúdries* I els ocells els meus amics
Estem tots conectats de l'un a l'altre
En un cercle tan rodó que no té fi
Com d'alt el roure serà?
Si el tallem avui no ho sabrem mai
I no veuràs a la lluna, ni al llop udolar
Que importa si som rojos, grocs o blancs?
Hem de cantar tots amb la veu de les muntanyes
Procurem pintar amb tots els colors del vent...
La terra vols posseïr
Només terra és a la fi
Vols pintar amb...
...tots els colors...
...que té el...
...vent