Tracto d'anar al teu pas, però no donc pas per més;
sospito que el temps se'ns exhaurirà aviat.
Ets una mica boja i n'ets tant, de clàssica...
Permet que la nit ens proposi encara més.
Digue'm que sí, fes com faig jo;
hi ha cops que ets fantàstica.
Segueixo els teus ulls per la capital.
Em plau molt que siguis tan dramàtica;
els teus ulls dibuixen una eternitat.
[Pont:]
I tot va prou bé així.
per avui, no hi pensis més;
sé bé que és en tens, de necessitat.
[Tornada:]
Romanc amb tu, passo
de llarg, vaig a trobar-te;
quina nit més màgica a la ciutat de Buenos Aires!
Les hores s'esvaiexen.
D'aquesta manera, ningú m'espera;
com m'agrada veure't caminar així!
Romanc amb tu, passo
de llarg, vaig a trobar-te;
m'acaba veure com et mous per tot arreu!
Les hores s'esvaiexen.
D'aquesta manera, ningú m'espera;
com m'agrada veure't caminar així!
Certs moments dins d'aquesta eternitat
són més que prou per fer-me recordar
les teves cames en ballar, que en son, de màgiques...
La nit dóna per encara molt més de sí.
[Pont:]
I tot va prou bé així.
per avui, no hi pensis més;
sé bé que és en tens, de necessitat.
[Tornada:]
Romanc amb tu, passo
de llarg, vaig a trobar-te;
quina nit més màgica a la ciutat de Buenos Aires!
Les hores s'esvaiexen.
D'aquesta manera, ningú m'espera;
com m'agrada veure't caminar així!
Romanc amb tu, passo
de llarg, vaig a trobar-te;
m'acaba veure com et mous per tot arreu!
Les hores s'esvaiexen.
D'aquesta manera, ningú m'espera;
com m'agrada veure't caminar així!