Tanca els ulls,
para't a pensar
obre els forrellats
que et fan plorar.
Tanca el ulls
para't a pensar.
Surt ja de mi, que tot
torni a ser igual que abans
de tu.
Em vas agafar quan tan sols era un nen
entregant-me dos ales per volar
jo vaig firmar sense llegir la lletra petita
on posava l'ostia que em fotria
amb el temps sol em vaig adonar
que allò rar no era allò dels altres
i que tu ets sens dubte una arma blanca
més nociva que ninguna de metall.
Tanca els ulls
pensa en els altres
tu no pateixes sol
estima't una mica més
Tanca els ulls
para't a pensar.
Surt ja de mi, que tot
torni a ser igual que abans
de tu.
Em vas agafar quan tan sols era un nen
entregant-me dos ales per volar
jo vaig firmar sense llegir la lletra petita
on posava l'ostia que em fotria
amb el temps sol em vaig adonar
que allò rar no era allò dels altres
i que tu ets sens dubte una arma blanca
més nociva que ninguna de metall.
I ara el temps
sempre correrà en contra meva
perquè jo sé que no descansaràs
quan creixen els meus complexos
veig la teva sombra
oferint-me la falsa llibertat.
Tanca els ulls
para't a pensar.