Voldria la mar que t'acaricia els peus
Mentre viatja envers un indret que no veus
Voldria la mar sobre aquest ciment
Voldria el sol amb son or i el seu argent
i, per aquest amor, producte d'un Estiu,
voldria la sal per guarir les ferides
dels blancs somriures entre els llavis rosats
i comptar estels mentre el cel reposa.
Voldria la mar per arribar al fons
Ara que em deixes com um paquet, pel món
Voldria la mar amb les seves tempestes
Per batre fort un altre cop contra les teves finestres.
Voldria la mar sobre la nostra vida,
Que roman a fora, com una flor.
Els teus dits són com ton amor
Podria recollir-te i salvar-te mes, juro que per fer-ho
voldria la mar.
Voldria una mar
a on naufragar
com en aquelles estranyes històries de dofins en les que
se'n van fins la vora per morir ensems i no es sap pas perquè
com jo encar voldria fer, amor meu, amb tu.
Voldria la mar per arribar al fons
Ara que em deixes com um paquet, pel món
Voldria la mar amb les seves tempestes
Per batre fort un altre cop contra les teves finestres.
Voldria la mar
on no hi ha pas amor
La mar en aquest món que resta per refer
Voldria la mar...
Voldria la mar
Voldria la mar
Voldria la mar...