Es causes vulgares qu’i a ena vida
Non dèishen nostàlgia
Sonque es rebrembances que hèn mau
O que hèn arridolar
I a gent que demore ena istòria
ena istòria dera gent
e d’autes de qui n’eth nòm
rebrembam enténer
Son emocions que dan vida
ara nostàlgia que pòrti
Aqueres qu’auí damb tu
e acabè per pèrder
I a dies que mèrquen er anma
e era vida dera gent
e aqueth en que tu me deishès
non pogui desbrembar
Era ploja banhaue-me era cara
Gelada e cansada
Es carrèrs qu’era ciutat auie
Ja les auia percorrut
Ai... eth mèn plor de gojata perduda
cridaue ara ciutat
qu’eth huec der amor jos era ploja,
en uns instants, auie mòrt
Era ploja entenèc e carèc
eth mèn secret ara ciutat
E ací qu'era tuste sus eth veire
en tot portar era nostàlgia