Les coses vulgars que hi ha a la vida
no deixen nostàlgia,
només els records que fan mal
o fan somriure.
Hi ha gent que resta a la història
de la història de la gent
i d'altres de qui ni el seu nom
recordem escoltar
Són emocions que donen vida
a la nostàlgia que porto,
aquelles que vaig tenir amb tu
i vaig acabar perdent.
Hi ha dies que marquen l'ànima
i la vida de la gent,
i aquell en que tu em vas deixar
no el puc oblidar.
La pluja em mullava la cara
gelada i cansada,
els carrers que la ciutat tenia
ja els havia recorregut.
Ai... el meu plor de noia perduda
cridava a la ciutat
que el foc de l'amor sota la pluja
feia instants havia mort
La pluja va escoltar i callar
el meu secret a la ciutat;
i aquí la tens colpejant els vidres
portant la nostàlgia.