Plou a Santiago
mon dolç amor.
Camèlia blanca de l'aire,
llueix, enfosquida, al sol.
Plou a Santiago,
dins la nit fosca.
Herbes d'argent i son
cobreixen la buida lluna.
Mira la pluja al carrer,
gemec de pedra i cristall.
Mira, al vent decaigut,
Obaga i cendra del teu mar...
Obaga i cendra del teu mar...
Santiago, lluny del sol;
aigua del matí avançat,
bassal dins mon cor!