Que bonic és quan s'estenen a l'estiu
les cortines del desert al porxo dels matins,
deixa entrar trossos de matinada
i damunt l'edredó blau
dorm tranquil·la la germana lluna.
Olor d'herba
del camp, duu la brisa suau
que ens fa sentir infants
preparant milions de nius.
L'herba amaga les flors plenes de rosada
gairebé sempre abandonades
a les pujades del camins.
El feréstec colom matiner del bosc,
amb el seu cant obre la festa
revoltant la selva sencera.
El riu mans, cabalós s'agita
i li sembla bonica
la terra plena d'herba.
El sol vermell s'escalfa i apareix.
Tot el verger agraeix
pels nius que hi ha refugiat.
Brots d'or es desprenen de les seves branques,
són les gotes de rosada
de una nit que ha passat.
Olor d'herba
del camp, duu la brisa suau
que ens fa sentir infants
preparant milions de nius.
L'herba amaga les flors plenes de rosada
gairebé sempre abandonades
a les pujades del camins.
El feréstec colom matiner del bosc,
amb el seu cant obre la festa
revoltant la selva sencera.
El riu mans, cabalós s'agita
i li sembla bonica
la terra plena d'herba.