Fils d’or de l’alba d’estiu
van venir al seu palau
per despertar el meu amor.
Que la llum faci petons al seu rostre,
bonic com d’una emperadriu,
quan jo no puc fer-ho.
La xarxa daurada del seu cos
va atrapar la meva ànima
per retornar-la al mar.
Cada nit abans de l’alba
vinc al seu palau,
el palau blanc del meu penediment.
Tota la vida he desitjat només ella,
per trobar el camí al seu cor.
Tota la vida el meu cos es queda sense ella,
com flors sense aigua.