Catalunya està trista;
vestida va de dol.
Sabeu què n'és la causa?
La mort d'un rossinyol!
Aquell qui, amb ses cantades,
abrandà els nostres cors.
Amb ses dolces paraules
d'ardents i ferms amors!
Teixim-ne un himne triomfal,
al gran poeta immortal!
Germans de Catalunya,
portem cubells de flors
al bon amic del poble
qui d'art ens feu tresors!
La seva noble història
tothom recordarà;
cantem cançons de glòria
al nostre Guimerà!
A l'Amor i a la Pàtria
sa vida consagrà;
però i sublim, un d'altre
Déu sap si es trobarà.
Manelic també plora
al mestre tan volgut,
i ploren les ovelles
perquè al pastor han perdut!
Amb alta veu tots cantem
i grans, així, ens farem!
Germans de Catalunya,
portem cubells de flors
al bon amic del poble
qui d'art li ens feu tresors!
La seva noble història
tothom recordarà;
cantem cançons de glòria
al nostre Guimerà!