Catalan Folk - Mareta, mareta [Cançó de bressol]

Mareta, mareta

Anit vaig somiar

Que una nineta

M'havies comprat.

La nina tenia

Molt bonics els ulls,

La cara molt fina

I els cabells, molt rulls.

I jo la tenia

I jo li cantava;

La nina, plorava

Que tenia son.

Mareta, mareta

Anit vaig somiar

Que una nineta

M'havies donat.

La nina plorava

Quan jo l'adormia

I, si li cantava,

La son li venia.

Mentre la gronxava,

Així jo li deia:

«Adorm-te, nineta!

Nina de ma vida.»

Mareta, mareta

Anit vaig somiar

Que una nineta

M'havies presentat!

La nina tenia

Els llavis de mel,

La pell com nevada

I els ulls, color cel.

I, entretant somiava,

Li deia en un cant:

«Filleta plus cara,

Mare no ha infantat!»

La rai-ra ni-nai-na la-rai-la-ra-rà...