A un poble de pescadors,
Entre el mar i la muntanya,
Una mare, al seu fill,
L'inculcà que fóra frare.
A dalt d'un vell monestir,
Un jove amb hàbit de frare,
Tot contemplant el blau mar...
Tot contemplant el blau mar,
Així a sa mare li parla...
[Tornada:]
Mare, vull ser pescador...
Pas m'ho privis, dolça mare!
Ja sé amb quanta buidor
Et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador...
Vull ser pescador i no frare!
Que sóc fill de pescador
I, malgrat el teu dolor,
Jo tinc les venes salades!
Mare, vull fer-me a la mar!
Mare, vull fer-me a la mar
I que em bressin les onades!
A un poble de pescadors,
Davant la Verge del Carme,
Prega una mare amb fervor
Veient la mar abrivada.
Prega que torni el seu fill
Qui marxà amb la mar en calma
I, mentre resa plorant,
En aquell precís instant,
Torna el fill i així li parla...
[Tornada:]
Mare, vull ser pescador...
Pas m'ho privis, dolça mare!
Ja sé amb quanta buidor
Et deixà la mort del pare.
Mare, vull ser pescador...
Vull ser pescador i no frare!
Que sóc fill de pescador
I, malgrat el teu dolor,
Jo tinc les venes salades!
Mare, vull fer-me a la mar!
Mare, vull fer-me a la mar
I que em bressin les onades!
Mare, vull ser pescador!