Catalan Folk - La Mare de Déu

La Mare de Déu,

quan n'era xiqueta,

anava a costura

a apendre de lletra,

amb son coixinet

i la cistelleta.

Dins el cistellet

duu quatre pometes,

un bocí de pa,

també avellanetes;

hi portava nous

i alguna panseta.

En feia fusets,

en teixia beta,

i amb un coixinet

en feia punteta.

Coixí n'era d'or;

les puntes, de seda.

Ella n'ensenyava

a dues santetes:

a Santa Susagna

i a Santa Pauleta.

En un llibret d'or

prenia de lletra...

Els angels cantaven:

«Garindó, garindeta!».

Estant retirada

dins una cambreta,

l'àngel n'hi va entrar

per la finestreta.

—«Déu vos guard, Maria:

de gràcia en sou plena!

La nit de Nadal

parireu vós, Verge.

En tindreu un noi

bonic com l'estrella!

Serà vostre fill,

serà fill de verge

Per nom es dirà,

per nom s'anomena;

per nom, Salvador

de cel i de terra!

Es dirà Jesús,

Rei de cel i terra!»