Catalan Folk - El testament d'Amèlia

N'Amèlia està malalta,

La filla del bon rei.

Comtes la hi van a veure;

Comtes i noble gent!

Ai, que el meu cor se'm nua

Com un pom de clavells!

També n'hi va sa mare,

Quan no hi ha pus remei.

— «Filla, la meva filla,

De quin mal us queixeu?»

Ai, que el meu cor se'm nua

Com un pom de clavells!

— «Mare, la meva mare:

Bé prou que el vós sabeu!

Metzines me n'heu dades

Que em nuen el cor meu.»

Ai, que el meu cor se'm nua

Com un pom de clavells!

— «Filla, la meva filla,

D'això us confessareu.

Quan sereu confessada,

El testament fareu.»

— «Mare, la meva mare:

Ja en tinc fet, de testament;

Del testament que en feia,

Goig d'ell vós pas n'haureu!»

— «Set castells tinc a França:

Tots set en poder meu!

Quatre els deixo a Don Carles...

Don Carles, germà meu!»

— «Un d'ells el deixo als pobres

Perquè en preguin a Déu!

I, els altres dos que resten,

A la mare de Déu!»

— «Totes las meves joies,

Les d'or i les d'argent,

Quan jo ja en sigui morta,

Als argenters dureu.»

— «Filla, la meva filla...

I, a mi, què em deixareu?»

— «Mare, la meva mare,

Us deixo el marit meu!»

Ai, que el meu cor se'm nua

Com un pom de clavells!

— «Perquè el tingueu en cambra,

Ben tancat com ja feu.

Perquè tendres carícies

A la cara li feu...»

Ai, que el meu cor se'm nua

Com un pom de clavells!

— «I us deixo les xinel·les;

Les xinel·les dels peus

Perquè, en baixar l'escala

El coll vos hi trenqueu!»

Ai, que el meu cor se'm nua

Com un pom de clavells!