Hi ha una resposta, un dia la sabrem,
i tu li demanaràs per què va haver d’anar-se’n.
Vivim i morim, riem i plorem,
i tu has de treure el dolor
abans de poder recomençar a viure.
Deixa-ho començar, amic meu, deixa-ho començar,
deixa les llàgrimes vessar del teu cor
i quan necessitis una llum durant la nit solitària,
porta’m com un foc dins del teu cor,
porta’m com un foc dins del teu cor.
Hi ha un riu que flueix cap al mar;
tu estaràs amb ella per tota l’eternitat,
però nosaltres que quedem aquí, encara et necessitem,
llavors guarda-la a la teva memòria
i comença a fer desaparèixer les ombres.
Sí, deixa-ho començar, amic meu, deixa-ho començar,
deixa l’amor vessar del teu cor
i quan necessitis una llum durant la nit solitària,
porta’m com un foc dins del teu cor,
porta’m com un foc dins del teu cor.
I quan necessitis una llum durant la nit solitària,
porta’m com un foc dins del teu cor,
porta’m com un foc dins del teu cor.
I quan necessitis una llum durant la nit solitària,
porta’m com un foc dins del teu cor,
porta’m com un foc dins del teu cor.