Canto del servo pastore [Catalan translation]

A on floreix el romer hi ha una fosca font

on camina el meu destí, hi ha un fil de por

la qual és la direcció, ningú em va aprendre’l

el qual és el veritable nom meu, encara no ho sé.

Quan la lluna perd la seva llana i el pardal el seu camí

quan cada àngel està a la cadena i cada gos borda

pren el dol teu a la mà i bufa’l al riu

vesteixis de fulles el teu dol i cobri’l de plomes.

Sobre cada estepa des d’aquí fins al mar hi ha un poc dels meus cabells

sobre cada alzina el dibuix de tots els meus ganivets

l’amor a les cases, l’amor vestit de blanc

jo no l’he conegut mai i mai l’he traït.

El meu pare un falcó, la meva mare un paller, estan al pujol

els seus ulls sense fons segueixen la meva lluna

nit nit nit sola, sola com el meu foc

plega el cap sobre el meu cor i apagui’l a poc a poc.