Navaguem buscant fer port, bregant contra el corrent.
No s’albieren gavines, no sé si escolteu.
No sé si és el vent, quin encís duu el ponen.
Vine al meu costat, tinc un llit brocat de nacre i coralls.
Plaers i delers mal no et faltaran.
Tinc lloc al meu tron, saps que serás coronat.
Quants anys han passat entre tants bells cants.
Dolços perfums que no em deixen pensar.
No recorde qui sóc i que vaid ser en un altre temps.
Ni el destí del vaixell que jo anava menant.
Ja sé que no és el vent, sent que sóc presoner.
Torna al meu costat, no te’n soltarás de mil nucs nugat.
Faré tempestat que t’engolirá.
No podrás tornar, sense mi naufragarás.