Cando s’ànima mea disamorada…
cando, cando
falat a profundu s’alenu de su sero
e làgrimas naran chi est debadas sa vida,
tando,
tando s’ànima mea che rùndine perdida
si fuet, cheret bolare addae,
s’inghìriat s’unda ‘e su mare,
limba de fogu bortat in bona sa mala fortuna
totue.
Cando s’ànima mea addolorida…
cando, cando,
penas e dultzuras mùilan a profundu
e làgrimas naran chi est debadas sa vida,
tando,
tando s’ànima mea che rùndine perdida
si fuet, cheret bolare addae,
s’inghìriat s’unda ‘e su mare,
limba de fogu bortat in bona sa mala fortuna
totue.
Bortat in bona sa mala fortuna
totue.