Cançó Per A En Joan Salvat Papasseit lyrics

No sóc modest

Estic enamorat

D'aquests ulls meus petits

Perquè esguarden el lluny

I del meu front tan alt

Que ho és de tant que pensa

No vull agrair res, perquè no he tingut mestre

Jo no prometo res

Només camino

Mullant la ploma al cor

Que és on cal sucar l'eina...

Jo no sé el que em proposo

Perquè el tenir un propòsit no és fer feina

Ja no vull allistar-me

Sota de cap bandera

De la divina acràcia

Seré ara el glossador

De l'acràcia impossible

En la vida dels homes

Que no senten desig d'una era millor

I el que pensin de mi

No m'interessa gens

Va entrar al món per la porta de servei

Buit el seu bagul

I un pedaç al cul

Era un bagul de paper que va omplir el temps

Les dones i el port

L'amor i la mort

Era un bagul que s'endreçava poc a poc

I esdevenia un vers cada record

Per a ell la meuca es posava la roba de quan fou verge

I volaven les gavines amb les plomes de diumenge... sí

Per a ell els vaixells bufaven una, dos i tres vegades

I s'estimava una parella en qualsevol cantonada... sí

Per a ell miolaven els gats a la lluna, en els terrats... sí

Per a ell s'obrien vermelles les promeses i els clavells... sí

Per a un home prim

De rostre verdós

De llavis humits

I molt llargs els dits

Per tastar millor les dones

I no era modest

I estava enamorat

Dels seus ullets petits

Que esguardaven el lluny

I del seu front tant alt

De tant com ell pensava

I no agraïa res a qui res no li ensenyava

I el que penseu d'això