"Es diu que hi havia a la Xina una dona
bellíssima que feia embogir d'amor tots
els homes. Però certa vegada caigué a les
pregoneses d'un llac i espantà els peixos."1
He meditat i patit
agermanada a aquest cos
i el seu acuàtic jaciment
tot pensant
que si a mi no em donaren
esplèndida bellesa
em donaren la gorja
resplendent: el mot d'or,
la cançó imantada
el suculent goig de cantar
enlluminada, ungida.
I t'espantes del meu cant.
Tot tenint-me a mi
preexistida i exacta
només tu, Dionís, rebutges
Ariana suspesa a les teves aigües.
1. texto no recitat a la cançó, però inclòs al text