Cançó dels traginers

Ara ve l'hivern – sempre plou i neva

pobres traginers – que en van de carrera.

Matxos que maneu – gasten gran fatxenda

porten davantal – manteta i coberta.

Si els hi han agafat – i a la presó els menen

si s'hi han escapat – per una finestra.

Que ningú els ha vist – si no una donzella

que en prenia el sol – i al fons d'una era.

N'ha fet un gran crit – ai, l'escarcellera

i els presos se'n van – ja en passen la serra.

Moreu va davant – Jordi va darrera

Moreu se'n girà – Jordi no em segueixes.

No puc caminar – ni trepitjar en terra

i els peus m'hi fan mal – de dur les cadenes

Grinyons en els peus – i a les mans cadenes

si jo puc tornar – i en aquelles terres.

Faria una mort – d'aquella donzella

que en prenia el sol – i al fons d'una era.

Ja en fa un gran crit – ai, l'escarcellera

i els presos se'n van – ja en passen la serra.